Com és d'important saber comunicar!

Avui, dimecres 19 d'agost, hem tingut una nova sessió. La penúltima sessió d'aquest bloc d'estiu. El tema de la sessió ha estat la comunicació verbal. Allò que diem. La setmana anterior ja vam tractar tot allò que no diem de paraula, però si transmetem amb el cos o la imatge.

Sobre la capacitat de comunicar, el primer que vam voler deixar clar, és que s'aprèn. És a dir, la timidesa, la dificultat per parlar amb les persones, per parlar davant d'un grup de gent, per enfrontar-te a una situació determinada, per controlar el tartamudeig, el posar-se vermell o vermella, les suors, ... Tot això, es pot superar! Tot això, es pot controlar! És una habilitat, i com totes les habilitats, hi ha qui la té i hi ha qui se la pot treballar.

Així, hem fet diverses dinàmiques, durant el desenvolupament de la sessió, per treballar temes concrets.

En primer lloc, i per trencar el gel, ens hem posat en rotllana, i hem agafat un objecte, en concret un pinzell. Ens l'hem anat passant i havíem de dir un ús que podia tenir. Dir la primera utilitat que ens vingués al cap. Hem aconseguit fer 3 voltes. N'han sortit molts: per rascar-se, per netejar-se les orelles, les dents, per netejar superfícies petites, per treure la pols, per pintar-se les ungles, per pintar, per pintar una paret, per fer-se una cua, de decoració a l'orella, per clavar-li a alguna persona molesta, per remenar el cafè, ... Aquesta ha estat una activitat que ens ha servit per despertar-nos una mica de bon matí!!

Després hem començat a treballar alguns altres temes relacionats amb la comunicació amb la dinàmica del gat. Un grup ha sortit de l'aula i l'altre s'ha quedat dins. Resulta que els de fora tenien una camada de gats. Li volen regalar un al seu veí o veïna. I l'objectiu és que se'l quedi si o si.
El grup de dins, els veïns o veïnes, no volen el gat. No se l'han de quedar.
Així, han entrat i s'han començat a intentar convèncer els uns als altres. Finalment, cap veí s'ha quedat el gat. Excuses mil, però la que més a triomfat és la de l'al·lèrgia, encara que alguns els hi regalaven els medicaments i tot. Però ni així els han aconseguit convèncer.
I per regalar-lo, doncs la llàstima, els diners, el xantatge, ... totes les tècniques "havudes i per haver". Amb això hem volgut treballar com ens sentim en els dos bàndols. Tant quan hem de pressionar i utilitzar les nostres millors armes com quan hem de saber dir que no. La majoria deien que s'angoixaven insistint tant i d'altres que a la vida real haguessin actuat potser amb "més violència o contundència".
Hem reflexionat sobre aquestes situacions que es donen en la vida real, en altres contexts.

Després hem treballat al capacitat de comunicar-nos per resoldre conflictes amb la dinàmica de la taronja. Ha quedat clar que amb la paraula, si volem, en la majoria de situacions ens podem entendre, però tot sovint, pel que sigui, no ho fem.
Hi havia una taronja en joc. El grup que ha sortit fora havia de lluitar per la taronja i aconseguir-la si o si. En realitat volien la pell, la necessitaven per les seves propietats curatives. Necessitaven aquella taronja per curar-se d'una malaltia però al parlar-ho amb l'altra persona, en cap moment, podien dir el motiu.
El grup de dins havia de lluitar per la taronja i aconseguir-la si o si. En realitat volien el suc, el necessitaven per les seves propietats curatives. Necessitaven aquella taronja per curar d'una malaltia a un dels seus pares.
Un cop feta, la situació més normal ha estat no posar-se d'acord. Tots volien la taronja i tots l'han lluitat. Una parella se l'ha repartit, un la pell i l'altre el suc. I una altra parella, un dels dos li ha donat la taronja a l'altre.
Hem reflexionat com parlant tots s'haguessin pogut entendre però no ho han fet.

Seguint amb la comunicació verbal com a eix central hem volgut tractar el saber parlar i el saber escoltar. Una de les persones de la parella parlava sobre un tema (hobby, música preferida, que els hi agradava d'una parella, la feina de la seva vida, ...) i l'altra escoltava de manera activa. La que escolta no pot dir res, no pot comunicar-se parlant. Només ha d'assentir, com a molt.
La idea es veure com ens sentim parlant sense recolzament i com ens sentim escolant de forma activa però sense dir res. Cadascú es sentia millor en una o altra situació.

Per finalitzat hem posat a prova les nostres habilitats comunicatives. Amb parelles teníem un objecte curiós a les nostres mans i l'havíem de saber vendre a la resta del grup. Una mocador de dansa del ventre, una esponja, un pot, un objecte de massatge ... Les parelles han desenvolupat al màxim la seva imaginació i les seves habilitats comunicatives.

Ha estat una sessió molt divertida ... A la propera més!!

Joves en Acció, 19 d'agost del 2015.