El dijous 12 de desembre vam anar de visita a la Taverna-Restaurant La Fornal. La Taverna-Restaurant La Fornal està situada al carrer Pines número 17 de Vilafranca del Penedès.
La Fornal és un espai portat per quatre joves que fa un parell d'anys van decidir agafar el negoci. Abans estava situat al barri de Sant Julià, el portaven altres persones i el van posar en traspàs. Els 4 joves, que tenien entre 24 i 25 anys, en aquells moments, van decidir llençar-se a l'aventura. Van demanar un crèdit i van assumir las tasca de seguir gestionant la taverna-restaurant sense massa variacions.
El negoci els hi va funcionar i se'ls hi quedava petit. Així que van decidir canviar d'espai i anar on estan ara.
L'Arnau G., un dels socis que ens va rebre, ens va explicar la història de la Fornal i una mica com era tenir un negoci propi, treballar a la cuina i també treballar de cambrer.
Ell va estudiar un Grau Mig de Cuina, entre d'altres coses (Grau Superior d'Integració Social i ara està cursant estudis universitaris), i diu que són "els estudis de Grau Mig els que li han donat la feina que ara té".
Ens explica que treballar a la cuina no té res a veure amb que t'agradi cuinar. A la cuina es fan molts plats i tasques molt repetitives. Ell ens va explicar, per exemple, que un dels grans èxits de La Fornal eren les patates braves i les tiretes de pollastre. Així, per tenir patates per cada servei, una de les feines més repetitives i menys agradables era pelar i pelar quilos de patates. Ens va comentar que un cuiner sempre comença a treballar abans de l'obertura al públic, aleshores es fa la previsió, es prepara la cuina i es prepara el servei. Després, normalment a la cuina hi ha entre 2-3 hores que són explosives. Molta feina i tot ha de sortir bé. La gent ha de menjar a temps, no haver d'esperar molt i que els plats estiguin calents i ben fets.
Després també vam parlar de la professió de cambrer. Sobretot, que s'ha de tenir molta capacitat d'atenció i tracte amb la gent. És un treball de cara al públic. La feina de cambrer, en canvi, té un horari diferent. Comença poc abans del servei però s'allarga després, ja que la cuina tanca amb els postres, però els cambrers segueixen amb els cafès i les copes. Per tant, normalment, saps l'hora que comences però no la que acabes. La feina de cambrer també requereix d'una bona organització i d'una capacitat de gestió de les taules.
La visita va ser molt profitosa.
Joves en Acció per a la Recerca de Feina.
